ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

La Font del Port. Naixement del riu Albaida.

2020-03-23

La Font del Port. Naixement del Riu Albaida.

L’any 2014, i des del Club d’Espeleologia l’Avern, es va organitzar l’exploració i estudi de la Font del Port d’Albaida, i del seu alcavor. D’aquesta surgencia càrstica de la serra d’Agullent, naix el riu Albaida. L’estudi realitzat -morfològic i topogràfic- es va publicar tant en la revista Almaig 30, com en la revista Lapiaz 33. Ara, des de la nostra web, volem fer arribar a tot el col•lectiu aquesta publicació.

 

 

La Font del Port.

El naixement del Riu Albaida i el seu alcavor.

Vicent Sanchis i Rebeca Díaz.


 

Introducció.
 
Des de les següents línies es vol donar a conèixer el treball realitzat pel Club d’Espeleologia l’Avern en La Font del Port, naixement del Riu Albaida i una de les surgències d’origen càrstic mes importants de la comarca de La Vall d’Albaida. Aquestes tasques ens han portat a realitzar l’exploració d’una possible continuació subaquàtica de la mateixa surgència, així com a presentar una detallada topografia del seu alcavor.
 
Localització.
 
Per poder localitzar La Font del Port sortirem de la població d’Albaida per la carretera CV-615, direcció Atzeneta d’Albaida. Quan arribem a la redona on podem dirigir-nos a la citada població, nosaltres sortirem per l’antiga carretera CV-617, que actualment es dirigeix fins unes urbanitzacions. Des de l’inici d’aquesta carretera, i en haver recorregut 600 metres agafarem una pista de terra que apareixerà a la nostra esquerra. Seguint per la pista principal, i a uns 500 metres ens trobarem una explanada sota el pont de l’autovia. Deixant el nostre vehicle entre els pilars del mateix pont, tant sols tindrem que dirigir-nos per un marcat camí al llit del riu, i en a penes 50 metres apareixerà a la nostra dreta l’entrada a l’alcavor de La Font del Port.
 
Situació geogràfica i entorn.
 
La Font del Port es troba situada al terme municipal de la població d’Albaida, i esta enclava al Barranc del naixement, en el mateix llit del riu i al sud de la població. Aquest barranc separa les serres d’Agullent i Benicadell, situant-se la primera d’aquestes en la vesant oest i la segona a l’est. El punt culminant de la serra d’Agullent en la seva vesant mes oriental es el cim de La Covalta, que des de els seus 882 m.s.n.m i en uns pocs centenars de metres salva mes de tres-cents metres de desnivell fins enfonsar-se al llit del barranc. El barranc remunta cap al sud fins a la seva capçalera, on diverses petites surgències estacionals aporten les primeres aigües al Riu Albaida.
 
L’entorn d’aquest naixement es troba totalment alterat per l’home, trobant-se al voltant d’aquest naixement pinades de reforestacions passades, bancals d’oliveres, camins forestals, pous per a la captació d’aigua, antics traçats d’antigues carreteres, el mateix alcavor per on es canalitzada l’aigua i la seva sèquia, però, si hi ha alguna infraestructura que destaca sobre les demés es la recent construcció d’una autovia de quatre carrils, que fins i tot, va amenaçar la conservació de la mateixa font i el seu alcavor.
 
La font es troba totalment sota els pilars de suport del pont de l’autovia, que en aquest tram sobrepassa el Barranc del Naixement, aquest fet fa que l’entorn immediat a l’accés de l’alcavor es trobe arrasat.
 
 
Entrada de l’alcavor d’accés a la Font del Port, on es poden apreciar els pilars de l’autovia.
 
 
El naixement.
 
 
La Font del Port es una surgència d’origen càrstic, i pertany al aqüífer denominat Benicadell-Almirall-Gallinera1 (PULIDO-BOSCH, 1979), aquest aqüífer te uns dels seus principals punts de descarrega en la Marjal de Pego, encara que en la part mes oriental te diversos punts de descarrega, tant en els brolladors d’Agullent com en els d’Albaida, incloent la pròpia Font del Port.
 
El paquet calcari on es troba enclavat el brollador de la Font del Port es de edat cretàcica. Aquest paquet es troba fortament fracturat i condicionat per un conjunt de falles. De fet el mateix Barranc del Naixement esta format per una gran falla que divideix aquest tram del paquet calcari, formant una línia divisòria entre la serra d’Agullent i la del Benicadell. Al mateix temps que afavoreix l’existència de fenòmens càrstics com la mateixa Font del Port i altres fenòmens com poden ser diverses surgències càrstiques al llarg de tot el barranc, per exemple; La Font de Fontanarets, Les Tosquetes, La Font del Tantan, El Cau de la Trompa2, etc…Estant aquest últim relacionat directament amb la Font del Port i actuant de trop-plein d’aquesta.
 
 
Mapa geològic de la zona del Barranc del Naixement.
 
 
Amb un cabdal estimat d’uns 5000 litres per minut (GUEROLA,J.C.-CHORNET,J.M.)3, i el fet de que fins i tot amb èpoques de gran sequera no deixa de brollar aigua d’aquesta font, ha fet que l’aprofitament i captació de l’aigua de la Font del Port es remunte fins a temps immemorials. De fet l’aigua és transportada per una sèquia –La Sèquia el Port- al llarg de set quilometres per regar mes de 200 hectàrees (SOLER,A.), pertanyents a les poblacions d’Albaida, Atzeneta i El Palomar, on ja finalment torna a unir-se al Riu Albaida i al seu curs fluvial.
 
Cal tindre en compte que aquesta captació d’aigua mitjançant l’alcavor i la sèquia fa que el llit del Riu Albaida es trobe sec, des de el seu naixement fins al terme d’El Palomar -almenys, en bona part de l’any- fins que l’aigua abandona la sèquia per tornar a unir-se al riu. 
 
L’alcavor.
 
L’alcavor de La Font del Port és el tram subterrani on s’inicia la captació de l’aigua. La construcció d’aquesta infraestructura podria datar dels segles VIII i IX segons alguns autors o del segle XII segons altres, coincidint, això si, en el seu origen   islàmic. La galeria es troba excavada en roca calcària, i al llarg d’ella podem observar com una gran part ha estat reforçada amb rajola per tal d’evitar l’enfonsament del sostre i parets. 
 
De fàcil topografia i descripció, ja que es trobem amb una excavació quasi lineal, tant sols als pocs metres de finalitzar l’alcavor ja prop del naixement d’aigua, té un brusc canvi d'orientació.
 
 
Entrada de l’alcavor.
 
L’entrada, amb una altura de 1’46 metres d’alçada i 0’80 d’amplària dona pas a una galeria rectilínia de 163 metres de recorregut, on l’amplària i l’alçada nomes tenen una variació d’uns 20 centímetres durant tot l’alcavor, excepte en tres punts. El primer d’ells en una petita estància d’un metre d’alçada per 2’90 metres de llarga i 1’30 d’amplària, que podem trobar als quasi cent metres de l’entrada i a ma dreta. L’altre punt on varien les mesures és en el respirall, i que podem trobar-lo poc abans del final de l’alcavor. Aquest respirador te una alçada d’uns sis metres amb forma quadrangular, de 0’78 per 0’78 centímetres d’amplària. L’últim lloc on podem trobar una variació de les mesures es en la mateixa surgència, formant ací l’alcavor una petita sala de 2’55 metres d’alçada per 0’97 d’amplària.
 
En el moment de la nostra exploració el nivell de l’aigua era d’uns 50 centímetres, exceptuant els primers metres de l’alcavor on degut a la acumulació de sediments arrastrats per l’aigua en crescudes, fan que el nivell es trobe a uns vint centímetres, i en el mateix naixement, on la profunditat es troba al voltant del metre. 
 
Cal assenyalar que en tot el recorregut subterrani l’espessor de sòl per sota l’alcavor no deu de superar en cap cas els quatre metres, pugen ser inferior en el tram on la galeria creua per sota el llit del riu.
 
 
Interior de la galeria.
 
 
Diari d'exploració.
 
Des de fa ja uns anys el nostre amic David Soler, natural d’Albaida, ens comentava de l’existència tant de la Font del Port com del seu alcavor, -i de tantes altres fonts, covetes i forats- que podrien tenir algun interès per a nosaltres. Si bé, es va anar amb ell a la zona, i es van  visitar algunes petites cavitats en la zona de La Pedrera i la surgència estacional del Cau de la Trompa, no varem decidir realitzar aquest treball sobre la Font del Port fins ara. 
 
Desprès de la visita d’un company del club a l’alcavor de la Font del Port, es va tornar a debatre sobre les possibilitats de realitzar l’exploració del brollador de la Font del Port i el seu posterior treball, i així vam decidir per fi portar endavant el projecte.
 
El diumenge 2 de març de 2014 es vam desplaçar fins a la Font del Port Jose Cruanyes, Jose M. Vicente, Rebeca Diaz i Vicent Sanchis. Com que el que més experiència acumulava en l’àmbit del busseig era el nostre company Jose Cruanyes es va decidir que seria ell qui exploraria la galeria subaquàtica, els altres companys formarien l’equip de suport i topografia.
 
La progressió i transport de l’equip necessari per dintre l’alcavor, evidentment, no va presentar cap dificultat. Una vegada ja en el punt on brolla l’aigua, el nostre company es va preparar per a l’exploració. El ràpid enterboliment de l’aigua degut al depòsit de sediment del fons, feia que una vegada iniciada la immersió no poguérem vorer ni intuir al nostre company, motiu que ens va causar certa preocupació per la dificultat que afegia a l’exploració, però, res mes lluny de la realitat, ja que segons el nostre company, una vegada passat aquest punt la força de l’aigua, així com l’absència de sediment feien que hi trobarà una visibilitat perfecta.
Desprès d’uns pocs minuts d’immersió, l’explorador va tornar a sortir per comunicar-nos la impossibilitat de continuació ja que als pocs metres el conducte es tancava progressivament fins tornar-se impenetrable al explorador.
 
Esvaïdes les il•lusions d’una possible continuació sortim al exterior tot el grup, topografiant tota la cavitat fins l’exterior, donant d’aquesta manera per conclòs el treball en la Font del Port.
 
 
El nostre company abans de realitzar la immersió.
 
 
Conclusions.
 
Respecte a La Font del Port poc podem dir, tant sols que ens trobem davant d’un important i complex fenomen càrstic, tant pel propi naixement  del Riu Albaida com en la resta de fenòmens càrstics que es situen  al voltant d’aquest.
 
En aquesta ocasió la geologia no ens a permet somniar, però, esperem poder continuar explorant altres cavitats i surgències del Barranc del Naixement i així posar el nostre granet d’arena per al coneixement d’aquest carst valencià.
 
En quant a l’alcavor, creiem que l’haver realitzat la topografia detallada de tot el seu recorregut, aclareix qualsevol dubte que podia haver respecte a les seves mesures reals, ja que en anteriors articles se li atorgaven tant sols 30 o 40 metres de recorregut4, davant dels 163 metres reals que té en total la galeria subterrània. 
 
 
El nostre desig al presentar aquest treball es que puga ser aprofitat en posteriors estudis, i sobre tot per donar a conèixer aquest patrimoni històric i promoure la seva conservació.
 
Topografia.
 
 
Notes.
 
1- Per al nom de referència del aqüífer al qual pertany la Font del Port ens hem declinat per aquest, ja que segons els articles consultats és el mès repetit, encara que diversos autors i estudis li adjudiquen altres denominacions per fer referència a aquest complex hídric. Com poden ser Solana-Almirà-Mustalla, Albuerca-Gallinera-Mustalla.
 
2- El topònim del Clau de la Trompa, l’hem agafat directament del nostre company albaidí David Soler i de la seva família, ja que tenim un total desconeixement de l’existència d’un altre nom per a referir-se a aquesta surgència estacional.
 
3- Tots els articles i estudis consultats per nosaltres fan referència a un mateix cabdal, existint poca variabilitat entre ells. Estimant un cabdal mínim de 3500 l/min., i un punt màxim situat prop dels 7000 l/min.
 
4- Abel Soler en el seu estudi “Regadiu, toponímia i poblament islàmic a la conca alta del riu d’Albaida” fa referència al recorregut de l’alcavor, donant-li tant sols entre 35 i 40 metres a la galeria.
 
 
AgraÏments.
 
Volem donar les gracies al nostre company David Soler per tota l’ajuda i per “incitar-nos” a treballar en la zona del Port, i a Agustí Ribera, cap del Servei Arqueòlogic Municipal d’Ontinyent i director del Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i la vall d’Albaida (MAOVA), per tota la informació que ens ha facilitat i pels consells. 
 
Bibliografia.
 
ORBATÌ.J-GARAY.P (1988) Discusion sobre la descarga de los manantiales karsticosa de la Serra de Mustalla. ESPELAION nº4 (17-26).
 
YAGO.R-JORDÁ.R-SOLER.A (2004) La sèquia mare de la Font del Port. El patrimoni arquitectònic de la Ciutat d’Albaida.(273-275).
 
SOLER.A (1995) Regadiu, toponímia i poblament islàmic a la conca alta del riu d’Albaida. 750 ANYS COM A VALENCIANS. Albaida i la Vall 1245-1995. (30-32) (50-53)
 
Mapa geològic del I.G.M.E (sèrie MAGMA) Full 820 - Ontinyent -.
 
Mapa geològic del I.G.M.E (sèrie MAGMA) Full 821 - Alcoi -.
 

 

Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.