ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Alcavor de la Font Jordana

2019-12-04

Alcavor de la Font Jordana

Durant l’any 2014 el Club d’Espeleologia l’Avern va dedicar part de la seva activitat a realitzar un treball en l’alcavor de la Font Jordana d’Agullent. Aquestes tasques, amb una durada de varies jornades, van donar com a resultat la topografia detallada del conjunt de galeries subterrànies que podem trobar en aquest conegut paratge agullentí, així com la descripció morfològica de les mateixes, aportant, segons el nostre criteri, unes dades força interessants. Totes aquestes tasques van quedar reflectides en un complet article que va ser publicat en la revista Almaig 32. Ara des de la nostra pròpia web voler que el citat treball estiga a l'abast de tot el col·lectiu.

 

Resultado de imagen de font jordana agullent

 
 
Font Jordana
Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor.
Vicent Sanchis Garcia, Rebeca Díaz Samitier i Jose M. Vicente Jordà
 

 
Situació geografica.
 
La Font Jordana es troba situada en el terme municipal d’Agullent, població de la comarca de La Vall d’Albaida. Ubicada al peu de la Serra d’Agullent, al sud de la població, i a uns 410 metres sobre el nivell del mar. On el Barranc dels Clots perd tot el seu desnivell, i on les cases donen pas a la serra, l’aigua de la Font Jordana brolla per a tots els que s’apropen a visitar-la.
 
Per tal d’accedir a ella no ens serà gens complicat, ja que trobarem diferents senyalitzacions en tota la població, o tant sols caldrà preguntar a qualsevol veí, que de segur ens indicarà com arribar.La pròpia font, així com la zona d’esplai que trobem al seu voltant, son sense cap dubte, un dels punts neuràlgics d’aquesta petita població, on els veïns i veïnes es reuneixen habitualment, i on la població celebra actes i revetlles els dies de festa.
 
Geologia.
 
Geològicament parlant, la zona on s’ubica la pròpia Font Jordana, així com el conjunt de la comarca de la Vall d’Albaida, presenta un enorme interès. Aquest interès es manifesta en els nombrosos estudis realitzats per diferents geòlegs, des d’antic i fins a temps recents.Enclavada en el Pre-Bètic extern, la serra d’Agullent, on s’ubica la Font Jordana, i on han estat excavades les galeries subterrànies del seu alcavor, està formada en la sevatotalitat per materials calcaris del Cretàcic superior.
 
Ací les roques calcaries del Cenomanense-Turonense superen els 200 metres d’espessor, aquestes es troben en superfície mitjanament carstificades, encara que en alguns punts dels voltants de la font mostren un major grau de dissolució, i poden ser observats diverses formes pròpies de karts més desenvolupats, però, això si, de dimensions reduïdes.
 
A diferencia de la resta del conjunt d’aquesta alineació muntanyosa i tot just on aflora la pròpia font, descansen discordants sobre les roques calcaries uns 30 metres de conglomerats de materials cretàcics pocs rodats i molt grossos. Sobre aquestos i concordants a ells apareixen també un potent paquet de margues salmó. Aquestos curiosos depòsits Terciaris han estat situats geològicament en l’Oligocè, i es ben segur que ocuparen una extensió molt major, però, la seva alta inconsistència i l’erosió han reduït el seu tamany fins a l’actual.
 
En conjunt, la serra d’Agullent forma un sinclinal de suau volta. Aquest sinclinal de direcció SO-NE, amb un plegament en la seva part central on les capes romanen horitzontals, fins que, cap al nord paulatinament descendeixen fins formar una estructura normal.
 
Com es pot observar, el conjunt geològic on es situa la serra d’Agullent es ideal per a l’absorció de les aigües i la seva posterior retenció, formant potents aqüífers. L’aqüífer Yecla-Villena-Beneixama -del que la serra d’Agullent forma part en la seva vessant més oriental- té una superfície permeable d’uns 325 Qm2 . Aquesta gran superfície de recàrrega està marcada pel fet de trobar un canvi en la pendent piezomètrica, fent que la part oriental del conjunt hidrològic dreni les seves aigües de manera subterrània cap a la subunitat del aqüífer Solana-Agullent.
 
I és en aquesta subunitat, on es troba ubicada la Font Jordana, i on podem trobar al llarg de la seva extensió potents afloraments d’aigua, tant coneguts com el del Pou Clar on naix el riu d’Ontinyent o Clariano, i la Font del Port en Albaida, on naix també el riu que porta el mateix nom.
 
La Font Jordana, en sí, pot tractar-se geològicament d’un aflorament semblant a les diferents surgències càrstiques abans esmentades, però, vinculada a un cavalcament de massa rocosa i no a un conjunt de potents falles com aquestes. A més a més, compta amb una menor capacitat hidrològica, ja que el seu cabdal, exceptuant èpoques de gran pluges, no supera en cap cas els 600 litres per minut, front als 5000 litres per minut de la Font del Port o els 18000 litres per minut del brollador del Pou Clar.
 
A més, de la sensibilitat que presenta el nivell freàtic de la Font Jordana, tant a la falta de pluges com a l’explotació dels aqüífers. A diferencia dels pous de captació i dels diferents brolladors de la Serra d’Agullent, que en temps d’extrema sequera continuen brollant aigua, fan que aquest naixement arribi a assecar-se més habitualment que els abans esmentats. Tot i això, al llarg de la historia les aigües de la Font Jordana han estat un recurs important per abastir la població d’Agullent.
 
L'alcavor
 
Descripció morfològica.
 
L’Alcavor de la Font Jordana, motiu principal d’aquest treball, posseeix un desenvolupament total de 393 metres, amb una extensió horitzontal de 376. Amb un eix principal de direcció Nord-Sud, les galeries subterrànies es poden diferenciar en dos sectors; El primer d’ells és el que es troba totalment excavat en la roca, i on la galeria principal es divideix en diferents corredors que prenen direccions totalment dispars, i funcionaria com a un conducte de captació. Aquest tram és el que suposaria l’alcavor primigeni, i segons la nostra opinió el que sustenta major interès per al seu estudi. El segon, detenta com a principal característica, el ser en l’actualitat un minat, ja que antiguament la sèquia de canalització es trobava, de ben segur, a cel obert.
 
Agafant la topografia realitzada per nosaltres com a referència, podrem fer un seguiment més exhaustiu de la descripció d’aquest alcavor, que si bé, no presenta cap mena de dificultat ni complicació pel seu recorregut, si que mostra unes característiques particulars que calen ser observades.
 
Per tal d’accedir a l’interior de les galeries, tenim l’opció de penetrar per tres entrades. Aquestes entrades estan marcades en la topografia com a Entrada 1, Entrada 2 i Entrada 3. Tant l’Entrada 1 com l’Entrada 3, son en forma de pou vertical. En l’Entrada 2 tant sols uns pocs escalons ens permetran accedir a la galeria subterrània. Com es pot observar en la topografia, l’alcavor posseeix un quart accés al exterior. Aquest accés el podem trobar al costat mateix de la pròpia Font Jordana, i es troba tancat amb una reixa, impossibilitant l’entrada a l’interior.
 
 
Conducte principal a l'inici de l'alcavor, i on és pot apreciar l'alçada del sostre.
 
Accedint per l’Entrada 1 (punt F-F’ en la topografia), i salvant els seus 8 metres mitjançant una escaleta metàl·lica actualment renovada, farem peu sobre un petit mur que actua de presa. Continuant en direcció Sud, penetrarem en una llarga galeria amb una alçada d’uns 4 metres i uns 60 centímetres d’amplària. El recorregut per aquesta el farem a mitja altura per un repeu tallat en la roca (punt E-E’), la base de tot aquest tram es troba normalment inundat, sent el nivell de l’aigua molt variable al llarg de les nostres visites. En recórrer uns 30 metres, interceptarem una petita cavitat natural, on podrem observar els conglomerats cretàcics abans esmentats, ací la galeria canvia bruscament de direcció cap a l’est.
En aquest tram que l’alcavor travessa la cavitat natural, i on arriba a tindre unes alçades que oscil·len entre els 5 i 7 metres (punt D-D’), la progressió ja es fa per la base de la mateixa galeria, que en aquest sector encara trobarem inundat i amb un dipòsit sedimentari d’arena molt fina. Per part nostra, i com a espeleòlegs, es va explorar tota l’estància que oferia aquesta petita cavitat, arribant fins al punt de més alçada, sense trobar cap possible continuació.
 
Sobrepassat aquest tram, trobarem de seguida una bifurcació on la galeria es divideix en dos trams que prenen direccions oposades, però, mantenint això sí, la direcció Sud com a eix central de l’excavació. Des d’aquesta bifurcació fins al final de les dues galeries les dimensions es redueixen, fins a presentar unes mesures –1’70 metres d’alçada per 0’80 metres d’amplària- mes concordants per a infraestructures d’aquest tipus (punts A-A’, B-B’, C-C’).
 
Continuant per la galeria que apareix a la nostra dreta i en direcció Sud-oest, podrem apreciar als pocs metres com s’ha intentat excavar en altura la galeria, ja que trobem una escaló d’uns 3 metres. En la part superior d’aquest vam trobar les restes d’una botija.
 
Continuant la galeria podem observar com abans d’una nova bifurcació de la galeria, les mesures de la mateixa augmenten, formant una saleta. Tot just, en sobrepassar aquesta petita estància, tindrem de nou dues opcions per a prosseguir, la primera d’elles ens conduirà durant 18 metres fins on la galeria finalitza de sobte. La segon opció també ens permetrà fer un recorregut d’uns 17 metres fins on novament finalitza el conducte, trobant en aquest punt (punt A-A’ en la topografia) un forat en la roca amb tots els signes de que l’aigua circula a traves d’ell. Aquesta possible surgència pot alimentar -quan el nivell freàtic augmenta- tot aquest sector de l’alcavor.
 
 
Tram de sostre baix en l’alcavor, tot just on es situa el naixement d’aigua, i on el conjunt de la galeria es troba totalment recobert per depòsits carbonatats.
 
Tornant a la estància natural (punt D-D’ de la topografia), i més concretament a la primera bifurcació, si prenem la galeria que surt a la nostra esquerra podrem continuar 32 metres per un corredor de similars característiques, que els anteriors descrits.
 
Finalitzada la descripció d’aquest primer sector, tornarem a situar-se en la base del pou d’entrada, per on hem accedit a l’alcavor (Entrada 1). Des d’ací i ara agafant direcció nord ens trobarem amb la continuació de la galeria principal, amb unes dimensions de 4’5 metres d’alçada per 0’7 metres d’amplària. En aquest punt observarem com el volum d’aigua es més abundant que en l’altre sector, encara que és igual de variable. Desprès d’haver recorregut aproximadament 20 metres, se’ns presenta a la nostra dreta una nova galeria secundaria. Amb direcció Est, aquesta galeria es troba interceptada per dos pous, el primer d’ells (punt G-G’) es troba cegat a la seva zona superior. El segon, i a una distancia de 18 metres respecte a l’inici d’aquesta galeria (punt H-H’), presenta una alçada de 11’5 metres amb un diàmetre d’un metre, i a diferencia del primer la base d’aquest esta formada per un conducte vertical de 5 metres de fondària, i totalment inundat.
 
Aquest pou va ser explorat parcialment amb equips autònoms de respiració, descobrint una galeria excavada que pren direcció nord. El ràpid i fort enterboliment de l’aigua, van fer desistir a l’explorador de continuar l’exploració d’aquesta galeria, quedant pendent l’exploració i la topografia de la mateixa. En sobrepassar aquest pou el conducte continua durant 20 metres on finalitza definitivament.
 
Cal assenyalar que en tota aquesta galeria podem observar gran cúmuls de fusta ja podrida, així com diferent matèria orgànica. Aquest material orgànic, ens dona una idea del nivell que pot arribar l’aigua en aquest sector de l’alcavor, ja que en augmentar el nivell aquest restes queden adherides a les parets, marcant el punt màxim assolit per l’aigua.
 
 
Galeria del pou inundat, on la línia roja assenyala el nivell màxim que assoleix l’aigua.
 
 
Tornant a la galeria principal, i en recórrer al voltant de 15 metres, el conducte torna a reduir la seva alçada, passant dels més de 4 metres a sobrepassar escassament el metre i mig. En aquest punt el detall més significatiu que hi trobarem és que la galeria en la seva totalitat, parets i sostre, comença a estar recoberta per una notable capa de carbonat càlcic, formant en el conjunt petites formacions estalagmítiques. En avançar poc més de 4 metres trobarem el naixement d’aigua de la Font Jordana (punt I-I’). Aquest brolla de la paret esquerra, i el seu cabdal es molt variable, com hem pogut comprovar en les nostres visites. El fet de trobar en aquest punt el naixement explica el recobriment calcític de tota aquesta zona. La galeria de sostre baix obliga a passar ajupit i mullar-se un poc més del desitjat.
 
Sobrepassat aquest punt deixarem arrere l’entrada 2, i continuant uns pocs metres podrem observar com de nou l’alçada del conducte torna a ser atípica per una infraestructura d’aquest tipus, encara que ara no sobrepassa els 3 metres (punt J-J’). L’alcavor manté aquesta alçada durant poc més de 6 metres, on de sobte pren unes mesures molt reduïdes, 60 centímetres d’alçada per 60 centímetres d’amplària. Es en aquest llarg tram de l’alcavor on s’inicia el minat de les galeries, ja que és a partir d’ací on el conducte deixa d’estar excavat en la roca. També des d’aquest punt fins ja el final de la galeria, el recorregut per la mateixa està acompanyant per diferents canonades de conducció d’aigua.
 
Aquestes mesures reduïdes seran una constant en la resta de galeria que ens queda per recórrer, ja que en els més de cent metres que resten per recórrer la resta de galeria fins al extrem on es troba la Font Jordana, tant sols hi trobarem dos punts on les mesures augmenten de forma notable. El primer d’aquestos llocs es tracta d’una estància en la galeria que arriba als 2’5 metres d’alçada (punt L-L’), i on es pot observar com el sostre està format per una gran llosa. El segon lloc on canvien les mesures del minat el trobarem a uns 40 metres del final del mateix, i tot just on es situa l’entrada 3 (punt M-M’).
 
 
Tram minat de l’alcavor, on trobem les canonades per tal de canalitzar l’aigua.
 
 
L’eixida enreixada -com hem dit abans- que trobarem tost just al costat de la Font Jordana, suposa el final de les galeries que formen aquest complex subterrani , amb un desenvolupament de 395 metres, i un desnivell en profunditat de 12 metres, i amb unes característiques pròpies que mereixen d’un estudi en profunditat.
 
Apunts sobre algunes observacions.
 
Com bé advertia al lector el títol d’aquest article, les nostres tasques a l’alcavor de la Font Jordana han estat les de realitzar una detallada topografia de tot el complex subterrani de galeries, així com la descripció morfològica del mateix. Bé és cert que la nostra condició d’exploradors i observadors del món subterrani, i la nostra curiositat innata, han fet que recollirem algunes dades d’interès. Aquestes dades ben bé poden servir, com a simples curiositats, o bé, com a suport per a futurs estudis.
 
La primera característica que apuntaríem, i que sens dubte sobresurt sobre les altres, es l’alçada de la galeria principal de l’alcavor. Ja que des del naixement d’aigua fins a la cavitat natural que intercepta l’excavació, l’alçada supera en alguns punts els 4 metres. Aquestes mesures, i després de recopilar dades, i demanar opinió als experts, resulten extraordinàries per a una infraestructura d’aquest tipus, ja que normalment l’alçada de les mines d’aigua ronda el metre seixanta. Nosaltres en la documentació recopilada tant sols hem pogut trobar un alcavor que té unes alçades tan espectaculars. Aquest es troba en la Serralada de la Marina en Badalona. En aquest alcavor –Mina d’aigua de la Cartoixa de Montalegre- i segons l’estudi realitzat sobre el mateix, aquestes sobre dimensions pareixen obeir a l’excavació en profunditat d’una antiga galeria. En canvi, a l’alcavor de la Font Jordana podem observar clarament que la galeria original va ser augmentada en altura. Segons el nostre criteri, aquest augment de les dimensions estaria destinat a l’embassament de l’aigua.
 
Zona on la galeria arriba als 4 metres d’alçada i on esTambé en la galeria principal i en sobrepassar la cavitat natural, trobarem senyals de com es volia donar continuïtat a l’augment de l’alçada de l’alcavor, alhora que les galeries prenen direccions dispars buscant l‘aflorament d’aigua.
 
Una altra dada d’interès, la trobarem en el pou inundat (punt H-H’), ja que en la nostra exploració amb equip autònom es va observar una galeria amb direcció nord totalment inundada i amb clara continuació. El ràpid enterboliment de l’aigua va fer desistir a l’explorador a internar-se en ella. L’interès que desperta aquesta galeria, és que possiblement en algun punt d’ella podríem trobar la surgencia d’aigua que inunda la galeria fins a sobrepassar el metre i mig respecte al sòl de galeria. L’exploració d’aquesta incògnita queda pendent per a temps on el nivell freàtic siga molt baix i ens permeti l’exploració d’aquest conducte sense la necessitat d’equips autònoms.
 
 
Exploració del pou inundat (punt H-H’). Es pot apreciar l’enterboliment de l’aigua, factor determinant en aquest tipus d’exploracións.
 
Durant les nostres visites a l’alcavor es van prendre mesures de temperatura i humitat relativa al interior de la galeria, i sorprenentment, a diferencia de lo que caldria esperar i del que habitualment trobem tant en cavitats naturals com artificials, la temperatura a les galeries de l’alcavor de la Font Jordana es d’uns 20º, una temperatura elevada per a un conducte d’aquestes característiques. A l’igual que, la humitat relativa és molt baixa –exceptuant el punt on es troba el naixement- rondant entre el 40% i el 50%.
 
També cal fer èmfasi en el recobriment calcític que podem trobar al voltant del naixement d’aigua, ja que coneixent la data exacta de la construcció d’aquest sector del conducte subterrani, podríem calcular el ritme de creixement d’aquestes
 
formacions estalagmítiques, alhora que amb mitjans adequats, fins i tot aconseguiríem avaluar les fluctuacions del cabdal en el temps, com bé s’ha aconseguit en recents estudis geològics que tenen com a base d’estudi els dipòsits de carbonat càlcic a les cavitats.
 
Conclusió.
 
Nosaltres com autors d’aquest treball creiem que havem contribuït a donar a conèixer al públic en general i als veïns d’Agullent en particular, un patrimoni històric desconegut per la majoria. Creiem que il·luminant per a tots aquestes galeries que perpètuament estan sumides en la foscor ajudem a conservar-les.
 
L’haver realitzat l’estudi morfològic, així com la detallada topografia del conjunt subterrani d’aquest alcavor, pot servir de base –i així ho esperem- per a futurs estudis, però, sent conscients de les nostres limitacions aquestes tasques d’investigació corresponen realitzar-les a especialistes i estudiosos, i no a nosaltres.
 
 
 
 
 
 
Bibliografia:
 
ORBATÌ, J. – GARAY, P. (1988) Discusión sobre la descarga de los manantiales kársticos de la Serra de Mustalla. ESPELAION nº4 (17-26).
 
Mapa geològic del I.G.M.E (sèrie MAGMA) Full 820 - Ontinyent -.
 
SOCIETAT ESPELEOLÒGICA DE VALÈNCIA (1984) Reconocimiento Espeleológico de la galería de Arguinas – Segorbe – Lapiaz 13 (21-24)
 
DD.AA L’Alcúdia de Crespins subterránea (2014) Lapiaz Monogràfic 8
 
SANCHIS, V. – DÍAZ, R. (2014) La Font del Port. El naixement del riu Albaida i el seu Alcavor. ALMAIG estudis i documents 30 (78-81)
 
PORCEL, E. – ALFAMBRA, F. (2004) Les mines d’aigua de la Serralada de Marina. Catàleg de cavitats artificials vol.2 Publicacions del Grup Espeleològic de Badalona G.E.B.
 
CANO ALFONSO, J. (1996) El cicle de l’aigua en l’àmbit hidrològic d’Ontinyent. Alba 11 (113-133)

 
Text i fotos per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz / Topografia per Vicent Sanchis, Rebeca Díaz, Jose M. Vicente, Alfonso Soler i Jose Cruanyes. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’AvernNo es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.