L’any 2020 va estar marcat per la pandèmia mundial de la Covid-19. Aquest fet històric, que va condicionar sobre manera, la vida de la gent arreu del món, i en tots els aspectes de la nostra vida com a societat, també va condicionar les nostres activitats espeleològiques. Així i tot, en setembre d’aquest catastròfic any, vam tornar a Portudera per tal de continuar amn les nostres exploracions.
Una vegada més, en el mes de setembre d’aquest 2020, vam tornar a Portudera. Acostumats com estàvem des de l’any 2016 -quan és va iniciar el Projecte de Catalogació de Cavitats de Portudera- ha realitzar sempre dos o tres visites anuals a la zona d’exploració, en aquest 2020 marcat per la pandèmia provocada per la Covid-19, tant sols se’ns va fer possible realitzar la campanya estival.
Els dies que vam estar en Portudera, es van iniciar amb objectius marcats ja des de l’anterior campanya del 2019, en la que vam deixar les cavitats PO-42 i PO-58, amb interessants continuacions. Com sempre rebuts amb gran alegria, i una major hospitalitat per part dels pastors de la zona, en especial per Fernando, que ens va -com sempre- acompanyar pràcticament en totes les “estones lliures” dels que vam disposar en la campanya.
La campanya d’aquest 2020 va estar marcada per les elevades temperatures, fent de l’estància en el campament, així com de les jornades de prospecció, i de les aproximacions a les cavitats, un calvari. Condicionats per la calor imperant, tant sols podiem desitjar que acudirà al nostre rescat, la característica i espessa boira, que habitualment hem trobat a Portudera, i que tantes vegades ens ha acompanyat en el transcurs de les nostres exploracions.
En quant als resultats espeleològics, la sensació final d’aquesta campanya en Portudera, la podríem definir com agredolça. La cavitat PO-58, en la que una forta corrent d’aire ens invitava a somniar amb un major desenvolupament, finalment va finalitzar als -43 m de fondària. L’esperançadora corrent d’aire que exhalava la boca de la cavitat, aviat va desaparèixer sense deixar un rastre que seguir. En la PO-42, i després de dos dures jornades de treball, no vam poder avançar molt més enllà, quedant pendent de tornar en pròximes campanyes.
Aquestos descoratjadors resultats en els principals objectius, vam provocar un marcat desànim. Però, agafant forces de flaquesa, vam dirigir els nostres esforços a prospectar la zona de Crimienda i Jocejerreru. Sabedors de que allí trobaríem cavitats de gran importància, tal com Cueva Crimenda (-175 m) i Pozu Jocejerreru (-677 m) vam prospectar alguns sectors localitzant i tantejant diverses cavitats. Animats i decidits, a que en les pròximes campanyes ens dedicaríem a treballar en aquest sector de Portudera, vam dedicar el final de campanya, a estudiar i plantejar els pròxims atacs a aquesta zona d’allò més interessant.
Així, amb moltes ganes de tornar, i de continuar amb el Projecte de Catalogació de Cavitats de Portudera, ens vam acomiadar dels nostres amics Fernando, Manolo, Quili i la família Cotera, amb la promesa de tornar aviat. Promesa aquesta, que la pandèmia no ens va permetre complir.
Amb aquesta campanya de setembre, finalitzaven les nostres exploracions en Portudera en aquest 2020. Si els lectors estan interessats en aprofundir més en les nostres exploracions a Portudera i els resultats obtinguts, vos recomanem que accediu al següent enllaç per tal de consultar les memòries de Portudera 2020.
Des del Club d’Espeleologia l’Avern d’Ontinyent, volem agrair a les diferents persones i entiats, que donen suport, i fan possible a aquest Proyecte de Catalogació de Cavitats en Portudera:
- Federación d’Espeleoloxía del Principáu d’Asturies (FESPA)
- Federació d’Espeleologia de la Comunitat Valenciana
- Parque Nacional de los Picos de Europa
- Ayuntamiento de Cabrales
- Ajuntament d’Ontinyent
- Rafa Gramage (Rull Intersport)
- Ruben de Sotres (rutadelcaresen4x4.com)
També volem donar les gràcies a tots els pastors de Portudera, per la seva hospitalitat i per tota la informació que ens faciliten. I com no, als nostres amics Fernando i Manolo, pastors de Tordín. A Quili de Tielve, i a Diego, Carmen i Pepe (família Cotera), per brindar-nos la seva amistad. Sense ells les nostres exploracions no serien igual.