EXPLORACIONS
Exploracions 2012
2017-02-04
Exploracions 2012
En l’any 2012 la nostra entitat va continuar amb les tasques d’exploració en la zona del Colmenar, sent aquestes tasques el principal objectiu, ja que els resultats en l’Avenc de Joan Guitón eren de lo més motivadors. Al mateix temps que es va continuar col•laborant amb els grups que habitualment ho fèiem, Interclub Espeleo Valencià i Interclub Sierra de la Nieves, en els Pics d’Europa i Sistema Sima G.E.S.M.-Sima de la Luz, respectivament.
 [espeleo].jpg)
Iniciades les exploracions en l’Avenc de Joan Guitón en l’any 2011, i donats els resultats, en aquest any 2012 els nostres esforços alhora d’explorar en aquesta zona, es van centrar en continuar desentranyant els indrets inexplorats que de segur amagava aquesta gran cavitat. El descobriment de la Via Fonda, situant en aquest punt la màxima fondària de la cavitat, en els -211 metres (l’anterior quota la situava en els -193). Així com les característiques morfològiques de la mateixa, ens animaven a no deixar passar cap incògnita. I així al llarg de tot el 2012, es van realitzar nombroses escalades, es van forçar estretors, vam instal•lar diversos passamans, donant totes aquestes tasques resultats sorprenents.
El descobriment d’una galeria amb un desenvolupament de mes de 40 metres, ens va deparar el que se’ns dubte ha estat el major descobriment en la cavitat. Ja que al final d’aquesta galeria, i on finalitza bruscament, vam trobar les restes d’un animal, que en els estudis realitzats posteriorment van revelar la importància de la troballa a nivell científic, ja que, aquestos estudis confirmaren que es trobàvem davant de les restes d’un lleopard del plistocè, amb una possible antiguitat de fins els 150.000 anys.
A banda del descobriment de les restes, que par a ser sincers, en un principi no li vam donar la importància que realment tenia, donada la nostra ignorància sobre paleontologia, vam continuar amb les tasques d’exploració en l’avenc. Revisades i topografiades totalment la Via Fonda i la Via del P-43, ens vam dirigir cap una evident continuació en la base del P-9 de la Via Clàssica. Aquesta continuació ens va portar a descobrir la via lateral, un nou sector que augmentada notablement tant el desenvolupament horitzontal, com el vertical de l’avenc.

Finalitzades les exploracions en el sector nord de la cavitat vam començar la revisió del sector sud, finalitzant les exploracions d’aquest 2012 amb un escalada de 15 metres en la Via de la Serp. Però, no seria fins el pròxim any, quan descobriríem el sector més important de la cavitat, la Via del Fang.
En aquest any 2012 es va tornar a col•laborar amb l’Interclub Espeleo Valencià, ja que després d’aconseguir la unió amb el Sistema del Trave de la JA-19, començava una àrdua tasca de desinstal•lació de tota la cavitat. Aquesta i degut a la seva complicada morfologia, albergava una gran quantitat de material, al mateix temps que condicionava els treballs d’extracció. Com es habitual en aquestos casos, després d’una notable assistència de participants l’anterior campanya, amb grans objectius i perspectives. Venia una escassa participació per tal de desinstal•lar.
 [espeleo].jpg)
Però, els pocs que van acudir ho van fer amb moltes ganes. I així durant aproximadament 12 dies, 6 expedicionaris, entre ells dos membres de la nostra entitat, van “patir” els capricis morfològics de la JA-19, que amb totes les dificultats que alberga al seu interior, no ens va regalar cap facilitat per dur endavant la nostra tasca. No obstant vam aconseguir deixar la desinstal•lació a l’altura del bivac a -390, tot un èxit si tenim en compte la poca gent que érem i les característiques d’aquesta cavitat.
Una vegada més, aquest any 2012, es va col•laborar amb els nostres companys del Interclub Sierra de la Nieves, en les exploracions que porten a terme en el Sistema Sima G.E.S.M.-Sima de la Luz. En aquesta ocasió, l’entrada a la cavitat es va vorer condicionada per diversos factors aliens a nosaltres, i la que deuria haver estat una entrada de sis dies de permanència a l’interior de la cavitat, es van reduir a tres jornades. Malgrat aquestos contratemps, i el no poder treballar en els objectius que s’haviem marcat, vam poder gaudir una vegada més d’aquesta gran cavitat i de l’hospitalitat dels nostres companys.

Text per Vicent Sanchis / Fotos de Rebeca Díaz