L’any 2011, i impulsades pels nostres companys Vicent Sanchis i Rebeca Díaz, es van iniciar els treballs d’exploració en l’Avenc de Joan Guiton. Aquestes exploracions ens van permetre situar la cavitat per baix dels -200 m, i augmentar el seu desenvolupament en prop d’un quilòmetre, però, el la troballa més important que vam poder realitzar durant el transcurs de les mateixes, va ser, el descobrir les restes d’un lleopard del pleistocé.
L’any 2011, i quan les activitats d’exploració començaven a atraure’ns, vam deicidir buscar un objectiu propi per a la nostra entitat. La proximitat de l’Avenc de Joan Guiton (Sima Paquito o Avenc del Colmenar) a casa nostra, la profunditat que assolia (-190 m aproximats), unit al especial afecte que li teníem a aquesta cavitat, va fer que es decidirem per ella. Les primeres jornades que vam dedicar a treballar en la cavitat, vam tractar de revisar els laterals del primer pou. Encara que vam aconseguir explorar, i conèixer totalment aquestos sectors de la cavitat (Via de les Mosques), cap d’ells ens va oferir una contiuació, possibilitant-nos tant sols el realitzar la topografia amb les dimensions reals del primer pou de la cavitat.
Després d’aquest intent de trobar algun indret inexplorat, o aprofundir per altra zona en l’avenc, vam decidir treballar en els sectors profunds de la cavitat, ja que en les múltiples visites que havíem realitzat a aquest avenc, aquestos sectors eren els que presentaven incògnites més evidents. Al llarg de la Via del P-43, vam poder explorar tres nous sectors, en els que els resultats van ser d’allò més sorprenents. En la zona més fonda, al voltant d’un incòmode pas, vam poder accedir a un nou sector on l’avenc continuava en profunditat. Batejat per nosaltres com la Via Fonda, vam assolir els -211 m de profunditat, situant a l’Avenc de Joan Guiton com a tercera cavitat més profunda del País Valencià.
També, a l’inici de la Via del P-43, i en superar un angost pas entre blocs, vam poder accedir a una llarga galeria. Explorant aquesta galeria, mai hauríem imaginat els que ens deparava al final de la mateixa.
Finalitzant aquesta, en una zona desfonada i amb molt de fang, en l’últim punt on ja no oferia cap possibilitat de continuació, vam trobar unes restes òssies. Tractant-se d’una galeria inexplorada, a una quota de profunditat d’uns -150 m, i molt allunyada de l’entrada, ens va fer sospitar que possiblement estàvem davant d’una troballa d’interès. Sense tocar les restes, vam fer unes fotos per documentar-les, i vam guardar amb gelosia el descobriment, fins trobar a la persona adequada per tal de comunicar-ho. Ja passat algun temps, i havent comunicat la troballa a Agustí Ribera i a Alfred Sanchis, refutats arqueòlegs, i després de la seva extracció, es va confirmar que les mateixes pertanyien a un lleopard del pleistocè.
Amb aquestos grans resultats, tampoc podíem imaginar que la cavitat encara ens oferira la gran quantitat d’espais inexplorats que ens va oferir. Per dalt de la Via del P-43, vam poder explorar la Via Lateral, que si bé, no va presentar cap indret de especial interès, si que va augmentar el desenvolupament de l’avenc. Donant per finalitzada la vessant nord de la cavitat, vam dirigir els nsotres esforços cap a la vessant sud, més concretament cap a la Via de la Serp. En aquest sector, explorat pels espeleòlegs de Beneixama, vam trobar diferents incònites que explorar. Realitzant, diverses escalades i forçant algunes estretors, vam aconseguir arribar a petits sectors inexplorats, sense garire interès. Però, una d’aquestes escalades ens va situar, tot just en el punt on els anteriors exploradors van trobar un esquelet de serp (que va donar nom a aquest sector) i on ells van donar per finalitzada la cavitat.
En aquest punt, i en moure un petit bloc, vam poder accedir a una petita estància, en la que per una estreta gatera entre blocs s’intuïa una clara continuació en vertical. Forçada aquesta, vam poder explorar un ampli sector que aprofundia fins els -160 m, i on la gran quantitat d’argila era l’element més destacable. Atorgant-li el nom de Via del Fang, aquest sector ens va permetre augmentar de forma notable el desenvolupament de l’avenc. Revisades les zones més profundes d’aquesta Via del Fang, i donant-les per finalitzades, vam iniciar una serie d’escalades, que ens van permetre descobrir algunes de les zones més espectaculars de la cavitat. La Gran Fractura i La Cúpula, dos lloc de la cavitat on les dimensions i morfologia són pròpies d’altres latituts, ens van fer somiar. Explorant tots els indrets d’aquest nou sector, vam poder connectar per dos punts diferents amb zones ja conegudes de la cavitat. Un d’aquests punts -una petita escalada de 6 m- va unir la Via del Fang amb la Via Clàssica, a prop de la capçalera del segon pou, creant una interessant travessia a l’interior de l’avenc.
Després d’explorar i topografiar tot el sector de la Via del Fang, l’Avenc de Joan Guiton, cada cop, oferia meys oportunitats de poder continuar augmentar el seu desenvolupament. Així, revisant algunes incògintes pendents, que no van oferir massa metres al conjunt de la topografia, ens tocava planterjar-se donar per finalitzades les exploracions en la cavitat.
A finals de l’any 2013, vam concloure els treballs en l’Avenc de Joan Guiton, tancant una etapa de tres anys, on vam dedicar quasi tots els nostres esforços en conèixer, documentar i compartir l’Avenc de Joan Guiton en tota la seva dimensió. Les troballes aconseguides, sobre tot el descobriment del Lleopard del Pleistocè, van estar per damunt de l’esperat, donant-nos un gran impuls, per a les nostres futures exploracions. En definitiva, les exploracions en l’Avenc de Joan Guiton, van marcar un abans i un després, tant en la nostra forma de veure l’exploració espeleologia, com en la nostra relació amb aquesta cavitat.
Si el lector, es troba interessat en ampliar la informació sobre les nostres exploracions en l’Avenc de Joan Guiton, li recomanem que accedixi al complet treball sobre la cavitat que vam publicar en la revista Lapiaz 33. Pot accedir a la revista Lapiaz 33 en el següent enllaç: